Previa Manresa-Penya? No, finalment anàlisis Penya 2011-12

Hola a totes i tots un any més , la veritat es que volia escriure una prèvia sobre el partit contra el Manresa, però sense adonar-m’en m’ha sortit un analisis de la plantilla de la penya d’aquest any… i tenint en compte les baixes ja conegudes d’en Pere Tomàs i en Henk Norel i els dubtes o baixes de darrera hora d’en Pooh Jeter i Marco Todorovic, quasi que millor, perquè és absolutament impossible preveure com anirà el partit de demà. Així que he decidit que millor us deixo el que he escrit sobre el nostre equip per a qui pugui interessar i que tots creuem els dits per a aconseguir una victòria a Manresa que ara mateix veig molt difícil d’aconseguir…tan de bo surti un bon partit.

La foto oficial de la Penya 2011-12 (font: penya.com)

Octubre del 2011 i ja tornem a ser aquí, després de mesos d’espera, incertesa econòmica i dificultats per tancar la plantilla, per fi comença la temporada 2011-12 a la recent batejada Lliga Endesa.

La veritat es que ha estat un estiu complicat per al nostre equip, amb uns ¿15? milions de dèficit reconegut ens vam embarcar voluntàriament (hi havia una altra sortida?) en un concurs de creditors que ens ha de marcar el full de ruta per a no desaparèixer com a club i recuperar d’aquí uns anys una tranquil·litat econòmica que no haguéssim hagut de perdre mai. Des que es van fer oficials les xifres del nostre forat econòmic que defenso la teoria de que qualsevol altre club d’espanya hagués desaparegut, però la penya és la penya i la nostra història i potencial ens permeten seguir mirant cap al futur amb les energies renovades.

La primera empenta va ser trobar un bon patrocinador per a les properes tres temporades, gràcies FIATC per confiar en nosaltres, això ens garanteix una estabilitat econòmica important, amb uns bons ingressos assegurats que faran més senzilla la planificació del full de ruta i en conseqüència la planificació esportiva. Així, després d’aquesta bona noticia ens vam poder posar a confeccionar la plantilla 2011-12, sempre sota la supervisió del jutge concursal que se’ns ha assignat i que autoritza o desautoritza qualsevol operació econòmica que haguem de realitzar, aquest vistiplau obligatori sumat a la crisis econòmica mundial que patim actualment, han fet endarrerir la confecció de la plantilla fins a uns límits excessius per tal de poder gaudir d’una bona pre-temporada i d’un bon acoplament dels nous jugadors al nostre club o de tots els jugadors als sistemes d’entrenament i de partit del nou entrenador.

Per tant, com hem dit comença la temporada 2011-12, i si, oficialment és correcta aquesta afirmació, però la penya 2011-12 encara està de pre-temporada i ho seguirà estant en els primers partits sense cap mena de dubte, així que l’objectiu d’aquest començament de temporada serà el de sumar les màximes victòries possibles alhora que l’equip agafa els automatismes, complicitats i estil necessaris per a poder afrontar amb garanties tota la temporada.

Pooh Jeter (font: ACB Photo)

Centrant-nos ja una miqueta en l’equip podem destacar la quantitat de nous jugadors que tindrem aquest any, començant per la parella de bases que han de dirigir la nau verd-i-negra: Pooh Jeter i Albert Oliver arriben per cobrir la baixa de Russell Robinson i la polèmica sortida del club del jugador de la pedrera Josep Franch, que he decidit continuar la seva carrera esportiva a les ordres de Luis Guil a l’UCAM Murcia, el nostre rival a l’Olímpic el dimecres que ve a la jornada 2 de la lliga.

Pooh Jeter és un base ràpid i elèctric amb un molt bon llançament exterior i que malgrat la seva curta estatura aprofita la seva velocitat per a buscar bones penetracions cap a cistella, especialista en el llançament de mitja distància després de bloqueig directe serà un dels referents de l’equip en atac, sobretot jugant el pick and roll amb els nostres pivots desde posicions centrals. Ja té experiència a l’ACB després de jugar amb el Menorca fa 3 temporades i començar l’any següent durant uns mesos amb el Màlaga, pel que s’espera que tingui una bona i ràpida adaptació.

L’Albert Oliver torna a la penya 14 anys després de debutar al nostre equip (temporada 1997-98), des de llavors l’Albert ha crescut com a jugador a LLeida, Manresa, València i finalment a l’Estudiantes, convertint-se en un base expert i segur que ha d’aportar serenitat i ordre a l’equip. No li tremolarà el canell en els moments decisius dels partits on malgrat no tenir un 1 contra 1 desequilibrant si que és capaç d’anotar tirs inverossímils quan més crema la pilota.

En la posició d’alers mantenim els joves David Jelinek i el capità Pere Tomàs i arriben a l’equip un veterà del basquet espanyol com és l’argentí Fede Van Lacke i el desconegut per a la majoria de nosaltres Derrick Obasohan, que hauràn de cobrir les baixes de Carl English i de Quinton Hosley.

Del jove Jelinek s’espera un gran pas endavant aquesta temporada, si després de la baixa d’English durant la segona volta de l’any passat el jugador ja va assumir molta més responsabilitat en l’equip, ara se li demanarà que segueixi millorant i sumant en atac però també que millori ostensiblement el seu nivell defensiu, segurament el gran punt feble de Jelinek, més per males decisions defensives que per falta de cames, les ensenyances d’un bon entrenador defensiu com en Salva Maldonado segur que ajudaran al txec a ser més complert, perquè la seva capacitat ofensiva i la classe que transmet en cada un dels seus moviments i especialment en la seva tècnica de tir està fora de tot dubte. Grans esperances de que es converteixi en l’anotador exterior de l’equip.

Pere Tomàs i Henk Norel, amics dins i fora la pista (font: ACB Photo)

Pere Tomàs també va fer un pas endavant important el darrer any, a la seva actitud, lluita, capacitat de rebotejar i de sacrifici per l’equip, va sumar un llançament exterior molt millorat que li va permetre destacar en anotació en diversos partits de la temporada. Comença l’any lesionat per culpa d’una tendinitis al genoll que s’està allargant ja més del compte i que preocupa als serveis mèdics del club que no estan sabent trobar solucions al problema. Baixa important en aquest començament de lliga, quan es recuperi donarà un plus físic molt important a l’equip.

Fede Van Lacke és estimat allà on ha jugat, del seu darrer equip el Valladolid n’ha marxat sent un dels jugadors més estimats per l’afició, jugador ràpid, sacrificat, implicat i passional, conectarà ràpidament amb el public de Badalona, orfe darrerament de jugadors capaços de fer aixecar el pavelló amb la seva actitud o els seus gestos cap a la graderia. No és especialista en cap característica concreta però té un bon nivell en totes elles, capaç de tirar, penetrar, jugar amb garanties un bon 1 contra 1, rebotejar, agressiu en defensa, molt ràpid en les transicions…un jugador tot terreny, capaç també de jugar de 3 si l’equip ho requerís, aportarà en totes les facetes i sobretot conectarà amb el públic, creant un vincle necessari entre equip i afició.

Del desconegut Obasohan teniem poques referències abans de la pre-temporada, personalment esperava un jugador més alt, més 3 del que ara he vist que és, el definiria com un 2,5 amb una bona tècnica individual en el dribling i un bon llançament exterior, capaç d’agafar ratxes d’encert importants en molt poc temps, tinc certs dubtes sobre la seva velocitat en la circulació de la pilota, sembla que té certa inèrcia en retenir la pilota abans de continuar les jugades, una mica com Tucker per posar un exemple que tots coneixem, però potser això només és un reflex de que els sistemes no estan encara ben treballats i de la manca d’automatismes lògiques pel poc temps que hem tingut per a treballar amb tot l’equip. De totes maneres, em queda clar que té bastanta més qualitat del que li pronosticava en un primer moment.

Arribem al problema principal de l’equip, el joc interior…una de les lleis no escrites del bàsquet és que els quilos es paguen, i a preu d’or!!! per tant sempre és la posició que les economies en problemes tenen més complicat de reforçar. A dia d’avui comptem amb Jordi Trias, Latavious Williams i Nacho LLovet com a membres permanents del primer equip per a tota la temporada. La lesió de Henk Norel es segueix allargant i no se sap quan podrem comptar amb ell de nou, potser a desembre? potser a gener? és un misteri. Per ajudar l’equip s’ha apostat per pujar el jove Marco Todorovic, que malgrat tenir fitxa amb el Prat Joventut, de moment està convertint-se en membre de ple dret del primer equip, també s’ha fitxat a Pape Sow, un molt bon jugador que pot aportar els quilos que parlàvem a la pintura però que porta 6 mesos sense poder entrenar-se per culpa d’una malaltia…en definitiva estem una mica agafats amb pinces de moment.

De Jordi Trias poques coses noves puc dir, jugador veterà amb un llarg recorregut, que va passar d’estrella del Girona a suplent de luxe a casa dels nostres veïns blaugranes, va fitxar per nosaltres amb ganes de recuperar el joc demostrat a l’equip dels fuets, però no ha acabat de demostrar el que s’esperava d’ell, actualment té un dels sous més alts de la plantilla per tant se li ha d’exigir com a un dels referents de l’equip, la qualitat la té però necessita de bons companys en el joc interior que li permetin potenciar una de les seves millors virtuts, el joc sense pilota. Els seus llarga braços li permeten arribar a agafar els rebots que la seva fortalesa no li permetria assegurar. Necessitem que faci un gran pas endavant en el seu joc, però a l’espera de que torni Norel, la manca d’un company en el joc interior capaç d’atraure les defenses contràries no l’afavoreix.

Latavious Williams, aposta arriscada de la Penya 2011-12 (font: ACB Photo)

Latavious Williams és la gran aposta de risc d’aquesta temporada, jugador jove que gaudirà a la penya de la primera experiència a fora del seu país, compta en la meva opinió d’un potencial extraordinari, unes capacitats físiques impressionants i un bon llançament a mitja distancia a peus parats, fort en rebot (malgrat no bloquejar-lo bé, el seu salt ho compensa en moltes ocasions)…i aleshores on estan els dubtes? on és el risc? doncs el “problema” és que encara està molt verd, sembla un jugador introvertit i que li costarà deixar-se anar sobre el parquet i precisament aquesta inseguretat fa que no agafi pilotes relativament senzilles o que no doni fluidesa al joc de l’equip. Si surt bé tenim un jugador de característiques similars a Maceo Baston…si no encaixa o no aconsegueix adaptar-se ens desesperarem amb les mans de mantega que sembla que tingui o amb perdues i faltes absurdes…paciència amb ell, si en tenim crec que serà un gran fitxatge.

Nacho LLovet o com demostrar any rere any que el treball i la constància tenen premi. Estic segur de que el Nacho ha hagut d’escoltar desde cadet la mateixa cantarella…si, aquí agafa tots els rebots, però serà massa baixet com per arribar al primer equip. I dic n’estic segur perquè jo mateix recordo pensar-ho alguna vegada, però cada any els seus adversaris eren més alts i més forts i ell segui sent referent en el joc interior dels seus equips, treballant la velocitat i potencia de cames, treballant el seu tronc superior, treballant, treballant, sempre treballant…a junior ja em va guanyar, aquest noi arribarà segur vaig dir-me, cada any que el veig ha millorat els seus punts dèbils, cada vegada que el veig jugar és més bo, més ràpid i més fort. I així ha estat, aquest any ja es membre de ple dret del 1r equip, la lluita i l’esforç estan garantit, la fortalesa també, l’alçada serà un handicap important, ja que els seus dos metres pelats li comportaran algunes limitacions, però ens ajudarà i molt a tenir una bona rotació interior i a més, seguirà millorant cada dia com sempre ha fet, seguríssim.

El lesionat Henk Norel ens ha de donar equilibri i presència en el joc interior, jugador amb una qualitat ofensiva fora de dubte cada any confiem a que serà el seu any, l’explosió definitiva d’un jugador cridat a ser un referent, per desgràcia encara no ha arribat aquest moment, en el moment en que sembla que l’holandès agafa embranzida i que donarà aquest salt de qualitat tan esperat, les lesions apareixen per tallar la seva progressió, la darrera al genoll ja fa més de 6 mesos que el té sense jugar, tot just ara comença a entrenar-se poc a poc, però li costarà agafar el ritme, superar les molèsties i recuperar el ritme…i després queda el més difícil, donar aquest pas endavant que per qualitat tots sabem que pot donar, convertir-se un el referent de la penya en el joc interior depén d’ell…i per desgràcia també de les lesions. No se l’espera en bones condicions fins a desembre o gener, baixa importantíssima per al principi de temporada.

El darrer en arribar ha estat Pape Sow, el perfil perfecte que crec que necessitem, un 5 que malgrat no ser gaire alt aporta presència física i intimidació dins la zona, jugador seriós que coneix el joc i que aporta en moltes facetes del joc, el complement ideal per la plantilla que tenim. El problema es que arriba després de 6 mesos sense poder exercitar-se per culpa d’una estranya malaltia, totalment fora de forma s’ha decidit que es quedi a l’equip perquè no s’ha trobat res interessant al mercat, però trigarà a posar-se en forma i poder ajudar-nos de veritat, esperem que malgrat el seu estat físic pugui aportar en aquestes primeres jornades on el necessitem com a l’aigua. Si es posés en forma i aconseguíssim renovar fins a final de temporada, seria un gran fitxatge per a tancar la plantilla.

He deixat per al final en Marco Todorovic, amb fitxa del Prat Joventut, ha fet tota la pre-temporada amb el primer equip, li falten quilos, molts quilos per a poder lluitar amb els pivots de l’acb, però té una qualitat i recursos que ja voldrien la inmensa majoria d’ells, jugador per acabar de fer fisicament és una de les perles més clares que segueixen sortint de la cantera verd-i-negra, un diamant per polir que sumarà minuts importants aquesta temporada, quan guanyi fortalesa física haurem de fer fora dels camp els directors tècnics dels grans equips europeus, temps al temps.

Marco Todorovic, present i molt de futut per a la penya (font: ACB Photo)

Sobre el nou entrenador no m’atreveixo a opinar massa, en Salva Maldonado ha demostrat sobradament ser capaç de treure un gran rendiment d’equips amb limitacions, pel que considero que pot fer una gran feina en el retorn a casa seva. Aportarà bones solucions defensives que falta ens faran per no repetir el ser l’equip que més punts rep de tota l’ACB com va passar l’any passat, es caracteritza per un joc senzill sense sistemes excessivament complicats i per potenciar el joc de bloc directe i continuació, on jugadors com Pooh Jeter, Jelinek, Williams o Norel poden sortir-ne molt beneficiats. Com ja hem dit la pre-temporada no ha estat ni de bon tros la que desitjaria un entrenador, així que li queda molta feina a fer per a poder començar a treure conclusions. Em mereix tota la confiança que la meva ignorància tècnica pot entreveure.

Sort a tots i FORÇA PENYA!!!!

Anuncios

2 comentarios

  1. A mi el que em fa dubtar més es la defensa del perímetre als primers partits. Sense PereT només tenim a Van Lacke com a jugador que passa de decent a nivell defensiu.

  2. Gran treball, Marc! Moltissimes gracies!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s