Jordi Creixell entrevista a Xavi Bassas: “Per damunt de guanyar o perdre, hem d’oferir uns valors”

­

Després de dos anys com a entrenador del Montgat, Xavi Bassas assumirà a partir del curs vinent la direcció tècnica del club montgatí. L’entrenador badaloní, extècnic de Sant Josep i Ademar, aspira a consolidar l’estructura de l’entitat, i dotar tots els equips d’un estil definit. Un segell de marca que identifiqui tots els equips de la casa. Seguirà al capdavant del primer equip i confia que en els pròxims anys es pugui consolidar en una categoria superior com la lliga EBA. Enguany els montgatins es van quedar a un pas de jugar les semifinals dela Copa Catalunya. 

-Què hi fa un badaloní a Montgat?

-Bàsquet, que és el que m’agrada. Badalona és casa meva, però Montgat també. I Montgat és dels pocs clubs que he trobat amb un projecte de futur dins del panorama actual, on tot està molt complicat.

-Dos anys com a entrenador de l’equip montgatí i ara, a partir del curs vinent, també director tècnic del club. Quins són els reptes pel futur immediat?

-Principalment el repte és aplicar a la resta d’equips de la casa la filosofia, el concepte i la metodologia de joc que hem implantat durant aquests dos anys en el primer equip, amb satisfacció de la junta directiva. Que quan vegis un equip del Montgat l’identifiquis per l’estil de joc, pel concepte, per l’educació esportiva dins de la pista. La junta directiva ens recolza molt i em dedicaré molt a la formació d’entrenadors, que ara feia anys que no ho feia.  Estic molt engrescat.

-Seguiràs, però, dirigint el primer equip.

-Si, perquè hem muntat una estructura, com fa anys havíem muntat a Sant Josep, en la qual jo, amb tot el meu equip tècnic del primer equip, portarem tota la casa. Això penso que dona coherència a un projecte, perquè el meu segon i el meu tercer entrenador estaran amb mi formant tota la base, des de l’escola de bàsquet, el mini…fins al primer equip. A més, muntarem competicions entre sèniors, júniors, cadets, mini, amb anelles grans i anelles minis a la vegada, tot plegat per engrescar la pràctica del bàsquet.

-Quin és aquest segell, aquesta filosofia que voleu que tinguin tots els equips del Montgat?

-Una mica és l’estil que anys enrere jo vaig tenir la sort de poder engegar al Sant Josep. Jo sempre dic que un jugador de bàsquet amb talent pot arribar molt amunt, però que un jugador amb menys talent però amb moltes ganes i defensivament amb molta capacitat igualment també pot arribar-hi. Hem pogut demostrar-ho amb molts jugadors i aquest és l’objectiu que ens volem marcar aquí a Montgat. Molts jugadors a vegades pensen: jo no puc arribar perquè no tinc la capacitat de fer tal cosa. Potser no tindrà aquesta capacitat, però sí que el que pot fer és defensar. I el primer segell ha de ser defensar al màxim, fer-ho molts minuts, a tota la pista, amb dos contra un, i fer un bàsquet ràpid. No vull especular. No m’importa tant si guanyem o perdem. Vull que ens ho passem bé, que també ho facin els pares i tota la gent que vingui a veure els partits.

-Aquest any passat el primer equip del Montgat s’ha quedat a les portes de disputar les semifinals de la copa Catalunya. Què ha faltat per poder assolir aquest objectiu?

-Sóc molt crític amb coses que passen en aquest país, en què quasi ningú és capaç de reconèixer que ha fracassat en alguna cosa, i jo reconec que aquest any he fracassat amb aquest equip. Probablement em vaig equivocar amb l’estructura de l’equip, per fer una cosa que no havia fet mai: valorar qüestions tècniques o tàctiques abans que personals. I a vegades és ben certa aquella frase que diu que una poma podrida et pot fer malbé una cistella. Doncs a mi m’ha passat això durant alguns moments de la temporada. Haig de reconèixer que poder amb l’edat m’he estovat, perquè són situacions que jo anteriorment no havia aguantat. Jo he fet fora jugadors d’un equip a mitja temporada, i aquest cop vaig voler tenir més mà esquerra, paciència, ser més light. I no serveix. Hem estat capaços, reconegut per diversos entrenadors de la lliga, de fer el millor bàsquet del campionat de llarg, de guanyar de30 apistes d’equips que han estat a la final a 4, com Sant Josep o Mataró, però alhora també hem perdut amb els tres de baix. No em puc queixar del nivell dels entrenaments, però si en alguns partits del nivell de concentració, sobretot en els partits on el jugador no se sentia prou motivat. Això ho hem canviat radicalment, traient les peces que no han funcionat. Després, tàcticament, el fet que en  Pau del Tio es lesionés a principi de temporada i després deixés l’equip doncs ens va trastocar. I la lesió del Lisard, que no ha pogut estar al cent per cent i només ha entrenat un o dos cops per setmana, i no encertar amb el fitxatge de Raúl Castaño ens va deixar sense quatres. Teníem pensat generar espais amb quatre oberts i obrir les defenses, però no ho vam fer i això ens va generar problemes, sobretot perquè les defenses se’ns tancaven moltíssim. Especialment contra equips petits, que ens feien una zona tancada, especulant. I en aquests casos o estàvem molt encertats en el tir exterior o ens bloquejàvem i ja no teníem bona circulació. En els partits petits hem fallat.

-Pel curs vinent quin objectiu us plantegeu?

-Per a mi el primer objectiu, com deia abans, és que el primer equip serveixi d’exemple a tots els equips. Vull que el meu equip sigui exemplar. A partir d’aquí, el club té un projecte, sembla ser que recolzat amb alguna operació econòmica en què estan treballant, per plantejar-nos pujar de categoria amb el sènior A i el sènior B. I muntar la piràmide que a mi m’agradaria. La meva il·lusió seria poder tenir en cinc anys el primer equip a lliga EBA, el segon equip a copa Catalunya i el sub-21 aprimera catalana. I tenir un júnior preferent i un cadet preferent. Així el jugador que surti de mini, on tenim una gran generació i que vull cuidar especialment, pugui anar pujant.

-Per tot això també fan falta recursos econòmics, i actualment no és precisament un bon moment arran de la crisi.

-Penso que fa falta fer les coses ben fetes. No estic d’acord amb parlar només de diners. No ho són tot.  Jo sóc pare de jugador, i si a mi m’ofereixen una formació esportiva, uns bons entrenadors per al meu fill,  amb activitats extra com clínics amb tècnics de prestigi com Pedro Martínez, que vindrà a dirigir un entrenament, doncs ho valoraré molt positivament. Són iniciatives amb les quals penso que podem enganxar la gent.

-De tota manera, la crisi està fent estralls començant pels equips de l’elit. Com afecta als equips modestos?

-Ho notem com ho noten totes les empreses i clubs, i el que toca és espavilar-se. Hem de ser més imaginatius i generar noves situacions, donant valor afegit als nostres clubs. Per damunt de guanyar o perdre, hem d’oferir uns valors. Ser exemplars, amb l’entrega, amb l’educació esportiva, amb el tracte amb els àrbitres, amb els companys. Si fem tot això els pares voldran portar els seus fills a jugar aquí. És cert que, com passa a tot arreu, aquí també l’ajuntament té problemes i et redueix subvencions. Però potser també és un error estar massa habituats a les subvencions i el que hem de fer és espavilar-nos per nosaltres mateixos.

El bàsquet a Badalona

-Vas dirigir molts anys el Sant Josep o l’Ademar. Per quin motiu no has seguit vinculat al bàsquet badaloní?

-Badalona està molt polititzada a nivell d’esport. Jo sempre he estat molt crític amb aquest fet i això m’ha tancat portes. Sempre des d’una crítica constructiva, he donat la meva visió i això no sempre ha agradat.. Jo he estat vetat molts anys pel meu carácter, perquè parlo massa clar. Evidentment em va saber greu, però amb els anys m’he anat curtint.

-Com veus el futur del bàsquet badaloní, començant perla Penya, que travessa dificultats econòmiques?

-És complicat. Estem vivint de la història d’anys enrere. Evidentment s’han fet coses bé, però en d’altres aspectes s’en podrien haver fet més, com per exemple a l’hora d’evitar la marxa de molts jugadors joves que al final acaben anant a altres equips, que s’els emporten, a vegades per quatre duros, després de tot l’esforç fet per formar-los.  I també penso que caldria professionalitzar més el club a tots nivells. La gent entén a vegades que els clubs petits no fa falta dur-los professionalment, però jo entenc que l’amor a uns colors no està renyit amb el sentit de la professionalitat.

-Però el bàsquet ha canviat, costa igualar el potencial econòmic dels equips grans i això dificulta encara més la feina dela Penyaper retenir els joves del planter. Fins i tot marxen abans de debutar pràcticamente amb el primer equip.

-Si, és cert, però penso que es poden trobar fórmules i que cal adaptar-se als nous temps. Agradi o no agradi, l’esport d’elit ha passat a ser un negoci, i tu has de gestionar amb emocions però d’una manera empresarial. Com dia abans, penso que s’hauria de professionalitzar més el club.

Entrenador i ara pare de jugadors

-El teu fill, Ferran Bassas, ja ha debutat amb el primer equip verd-i-negre i ha contribuït a la gran temporada del Prat. Com l’has vist?

-Ha tingut lesions i no ha pogut fer tot el que hauria volgut. Va tornar a recuperar sensacions a final de temporada, va acabar fent el tercer partit del “play-off” al nivell que s’esperava d’ell, i penso que l’evolució és bona però una mica estroncada per les lesions. De tota manera penso que el més important per a ell ha estat trobar-se jugant a un camp com el del Barça, i a un bon nivell. Està boig per aquest joc i segueix treballant a totes, a banda d’estudiar, que és molt important.

-I què vas sentir quan va debutar amb el primer equip verd-i-negre?

-Una emoció important. Tot i que tinc fama de ser un paio fred, perquè veig el bàsquet més com a entrenador que no pas com a pare, va ser un dia molt especial.

– I en Pol? També juga a bàsquet, a l’Ademar.

-Si, també. En Pol és el tapat (riu). La veritat que estic molt orgullós dels meus fills. Per exemple en Pol fa uns dies podria haver anar al Sant Josep, l’Hospitalet o el Cornellà, però ell va preferir jugar amb els seus amics, i això m’agrada.

-Els dones molts consells?

-Jo no entro mai si no són ells que comencen. Crec que ells han de formar-se, tenen els seus entrenadors, i tenen l’avantatge que entenen molt bé el joc. La veritat és que som capaços de parlar de bàsquet a un nivell molt xulo, sense fanatismes. I quan juguen sempre els dic el mateix. Surt, juga seriós, ves a totes i passa-t’ho bé.

Canvis de normes?

-Darrerament es discuteix molt sobre possibles canvis de reglament per afavorir l’espectacle. Què en penses?

-Si, hem estat molts dies parlant d’això, però ara ha arribat el “play-off “ final de la lliga ACB, en què tots ens ho hem passat molt bé, i ningú parla ja de canvis. El problema, doncs, quin és realment? Són les normes? O és que durant l’any no hi ha un bon nivell de joc i els equips especulen massa?  Penso que no seria dolent que l’ACB es tanqués. Ja sé que a molta gent això no li agrada, no hi està d’acord, però crec que per culpa del perill de baixar hi ha molts entrenadors angoixats durant tot l’any i que juguen un bàsquet avorrit per por a perdre la categoria. I perquè si baixen s’en van els patrocinadors, les ajudes… I no sé si canviant les normes s’arreglaria aquest problema.

-També es diu que hi ha menys talent.

-Perquè la gent juga a trencar el joc. Vas a veure entrenaments i s’entrena molt malament. I parlo d’equips importants, on cada equip entrena d’una manera diferent dins d’un mateix club. I al setembre, per exemple,  en equips de formació ja s’estan treballant sistemes. Jo quan entrenava feiem tècnica individual i més tècnica individual, i no era fins al novembre que començàvem a fer cinc contra cinc.

-En Josep Maria Margall, en una pròrroga del Blog del Bressol, parlava del “toc de pilota”, que s’està perdent. Que cada cop s’apren menys a perfeccionar fonaments  ofensius com la mecànica de tir…que quasi ningú tira de 4 metres…

-Si. Ara sembla que només hi ha triples o “Bombes” com les d’en Navarro. Per això, aquí a Montgat, volem fer competicions de tir entre tots els equips de la casa. I en cada entrenament serà obligatori dedicar un temps a la mecànica de tir. I farem també competicions de dribling i de passades. Perquè molts cops s’abusa del bot. Fa falta entendre més el joc, i com deia abans, quan hi ha jugadors d’un gran nivell, es veu bon bàsquet, independentment de quines siguin les normes. 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s