La prórroga: “Hem d’aconseguir que els nens vulguin ser Rickys i no Messis”

La Pròrroga va començar com una reunió entre amics en què persones importants del bàsquet venien a explicar-nos les seves experiències, inquietuds o opinions i que servissin per aportar un granet de sorra a la muntanya que és el bàsquet del bressol. I en això continuem.
Ahir ens van visitar al Nero, Joan Sánchez, representant de Maristes Ademar i Albert López la veu, ahir, del Sant Andreu de Natzaret.
Moltes coses per explicar d’un bressol que viu diferents situacions i que no totes es reflecteixen en els mitjans. Mancances i excessos que ahir vam poder parlar i debatre en companyia d’un munt d’amics.



Van arribar els nostres convidats puntuals. Hi havia molt a dir i no calia perdre el temps.
Fetes les presentacions i les primeres preguntes encaminades a conèixer els nostres convidats i trencar el gel, el bàsquet de Badalona va prendre el comandament. El llarg estiu amb la incertesa del Sant Josep, un club que ha passat dificultats per l’estat de la seva pista, el que va provocar el debat de si els clubs fan el necessari per cuidar les instal·lacions de què gaudeixen. Els canvis d’equips, els fitxatges que alguns clubs fan sense pensar en quina situació deixen a l’equip d’on els fitxen. Això, segons els nostres convidats s’hauria de regular. Potser cal un pacte de cavallers on es reguli aquest tipus d’actes. Això ajudaria a tots els equips i molts jugadors, ja que amb la brillantor d’anar a una categoria superior passen a ocupar els últims llocs a la banqueta, quan l’important és jugar. Això fa que alguns jugadors s’avorreixin de veure el bàsquet des de la banqueta. Educació per a nois i pares.
Una educació que es va comparar amb el futbol, ​​termòmetre inevitable de la nostra societat i en el qual, tot i personatges en forma de pares i avis que pul·lulen per algunes pistes, en general, el comportament és envejable. Respecte i esportivitat, dues paraules que han de ser el lema de TOTES les pistes.

Es va analitzar la situació del BBB, una associació creada per unir el bàsquet de la ciutat sense que la seva utilitat sigui del tot aprofitada. Manca de tornejos, reunions en què els temes esportius fan de les discrepàncies seu final. Moment, potser, de remar tots en la mateixa direcció. Aprofitar les possibilitats que la unió pot fer.

Es va debatre en la necessitat que siguin els coordinadors qui s’encarreguin d’organitzar tornejos, amistosos i les diferents activitats que al voltant del bàsquet es poden muntar.
Una pausa en els debats més tècnics per parlar dels seus Clubs, de les dificultats per enganxar als nens al bàsquet. Perquè vulguin ser Rickys i no Messis. La manca d’informació per part dels clubs va ser un altre dels temes tractats. La manca de mans per gestionar les diferents pàgines web o per crear-les en el cas dels que no la tinguin.

El camí que porten els seus diferents clubs i el que els agrada i no. La temporada que porten els diferents equips en les diferents categories i com els agradaria que evolucionés la temporada. El camí d’anada i tornada entre Maristes i Penya d’entrenadors i jugadors. Passant pel que esperen en el futur.

3 X 3, Copa Badalona, ​​Copa del Bressol etc els diferents tornejos que a la Ciutat es practiquen i quina seria la manera de fer-los créixer. La millor ciutat del món del bàsquet (Joan Sánchez en una entrevista al blog) ha de tenir els millors tornejos i aquesta és una de les idees que ahir vam poder debatre.

I el temps va volar i en Joan va haver de marxar a entrenar al Junior Preferent de Maristes, no sense abans citar-nos a una nova Pròrroga en la qual intentarem, des del blog, reunir alguns presidents de clubs de la ciutat amb la idea de parlar dels problemes, i potser aquesta és la manera de començar a aportar-hi solucions.
L’última part de la Prórroga la vam dedicar a parlar de la Penya, ja que tots els presents som seguidors confessos verd-i-negres i ens dediquem a repassar tot el que una magnífica temporada porta i on pot acabar. Juguem a endevins amb una única de les prediccions segura, els aficionats ens ho passarem bé.

Una Pròrroga més en què el bressol va estar més present que mai i que potser, amb la idea de seguir treballant, aquestes xerrades serveixin perquè tots empenyem en la mateixa direcció i que el nostre major tresor, el bàsquet mira cap amunt tot i els problemes econòmics actuals. Amb ganes i treball, tot és possible, val la pena intentar-ho.

Anuncios

Una respuesta

  1. Ricky pesetero! Muchos olvidareis, yo no!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s